alguien me resume el texto
termini del canvi climàtic, com l'augment dels nivells de gasos d'efecte hivernacle, les temperatures i els mars, per a l'any 2100. Mentre s'inaugura la COP26 a Glasgow, l'Acord de París, adoptat el 2015 a la COP21, ens obliga a limitar l'escalfament per sota dels 2 graus centígrads per a finals de segle en comparació als nivells preindustrials.
Des del 1990, hem revisat els avenços en cicles d'uns quants anys mitjançant els informes d'avaluació i els informes especials del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els informes de l'IPCC analitzen les investigacions existents per mostrar-nos on som, què hem de fer d'aquí a 2100 per complir els nostres objectius i què podria passar si no ho fem.
El recent informe de l'ONU sobre les contribucions determinades a nivell nacional (CDN) adverteix que els compromisos actuals dels governs ens posen en risc d'un escalfament molt perillós de 2,7 graus centígrads per al 2100: s'espera que això causi incendis, tempestes, sequeres, inundacions i calor sense precedents, així com profunds canvis als ecosistemes terrestres i aquàtics.
Tot i que algunes projeccions climàtiques van més enllà del 2100, no es tenen en compte en les decisions sobre adaptació climàtica i mediambiental. Això és sorprenent, perquè les persones nascudes avui tindran menys de 80 anys el 2100. Com serà el món per als seus fills i néts?
Per captar, planificar i comunicar tot l'abast espacial i temporal dels impactes climàtics a qualsevol escenari, fins i tot els que compleixen l'Acord de París, els investigadors i els responsables polítics han de mirar molt més enllà del 2100.
Més enllà de 2100
El 2100, deixarà d'escalfar-se el clima? Si no és així, què vol dir això per als humans ara i en el futur? En un recent article nostre a Global Change Biology, comencem a respondre aquestes preguntes.
Realitzem projeccions a partir de models climàtics basats en les vies de concentració representatives (RCP), que són "projeccions de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) a l'atmosfera en funció del temps". Les nostres projeccions van modelar escenaris de reduccions baixes (RCP6.0), reduccions mitjanes (RCP4.5) i reduccions altes (RCP2.6, que correspon a l'objectiu de l'Acord de París de "molt per sota de 2 graus Celsius") fins a l'any 2500.
També hem modelitzat la distribució de la vegetació, l'estrès tèrmic i les condicions de creixement dels nostres principals cultius actualment, per fer-nos una idea del tipus de reptes mediambientals a què podrien enfrontar-se els infants d'avui i els seus descendents a partir del segle XXII.
Al nostre model, comprovem que les temperatures mitjanes globals continuen augmentant després de 2100 per als RCP4.5 i 6.0. En aquests escenaris, la vegetació i les zones més aptes per als cultius es desplacen cap als pols i es redueix la superfície apta per a alguns cultius. Llocs rics en cultius i ecosistemes, com la conca de l'Amazones, es podrien tornar àrids.
A més, hem estimat que l'estrès tèrmic podria assolir nivells letals per als éssers humans en regions tropicals que actualment estan molt poblades. Aquestes zones es podrien tornar inhabitables. Fins i tot als escenaris d'alta reducció, descobrim que el nivell del mar continuaria pujant a causa de l'expansió i la barreja de les aigües als oceans que s'estan escalfant.
Tot i que els nostres resultats es basen en un sol model climàtic, són dins del rang de les projeccions d'altres models i ajuden a revelar la magnitud potencial de l'alteració del clima a escales de temps més llargues.
Per representar adequadament com podria ser un món amb baixes reduccions i molta calor en comparació amb el que hem viscut fins ara, fem servir les nostres projeccions i diverses investigacions per crear una sèrie de nou imatges que abasten mil anys (1500, 2020 i 2500 de l'era moderna) en tres grans regions (l'Amazones, el Mig Oest dels Estats Units i el subcontinent indi). Les imatges per a l'any 2500 es basen en les projeccions RCP6.0 i inclouen versions avançades però reconeixibles de les tecnologies actuals.
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
plazo del cambio climático, como el aumento de los niveles de gases de efecto invernadero, las temperaturas y los mares, para el año 2100. Mientras se inaugura la COP26 en Glasgow, el Acuerdo de París, adoptado en 2015 en la COP21 nos obliga a limitar el calentamiento por debajo de los 2 grados centígrados para finales de siglo en comparación con los niveles preindustriales.
Desde 1990, hemos revisado los avances en ciclos de varios años mediante los informes de evaluación y los informes especiales del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC). Los informes del IPCC analizan las investigaciones existentes para mostrarnos dónde estamos, qué debemos hacer dentro de 2100 para cumplir nuestros objetivos y qué podría ocurrir si no lo hacemos.
El reciente informe de la ONU sobre las contribuciones determinadas a nivel nacional (CDN) advierte que los compromisos actuales de los gobiernos nos ponen en riesgo de un calentamiento muy peligroso de 2,7 grados centígrados para 2100: se espera que esto cause incendios, tormentas, sequías, inundaciones y calor sin precedentes, así como profundos cambios en los ecosistemas terrestres y acuáticos.
Aunque algunas proyecciones climáticas van más allá de 2100, no se tienen en cuenta en las decisiones sobre adaptación climática y medioambiental. Esto es sorprendente, porque las personas nacidas tendrán hoy menos de 80 años en el 2100. ¿Cómo será el mundo para sus hijos y nietos?
Para captar, planificar y comunicar todo el alcance espacial y temporal de los impactos climáticos en cualquier escenario, incluso los que cumplen el Acuerdo de París, los investigadores y los responsables políticos deben mirar mucho más allá de 2100.
Más allá de 2100
En 2100, ¿dejará de calentarse el clima? Si no es así, ¿qué significa esto para los humanos ahora y en el futuro? En un reciente artículo nuestro en Global Change Biology, empezamos a responder a estas preguntas.
Realizamos proyecciones a partir de modelos climáticos basados en las vías de concentración representativas (RCP), que son "proyecciones de las concentraciones de gases de efecto invernadero (GEI) en la atmósfera en función del tiempo". Nuestras proyecciones moldearon escenarios de reducciones bajas (RCP6.0), reducciones medias (RCP4.5) y reducciones altas (RCP2.6), que corresponde al objetivo del Acuerdo de París de "muy por debajo de 2 grados" Celsius") hasta el año 2500.
También hemos modelizado la distribución de la vegetación, el estrés térmico y las condiciones de crecimiento de nuestros principales cultivos actualmente, para hacernos una idea del tipo de retos medioambientales a los que podrían enfrentarse los niños de hoy y sus descendientes a partir del siglo XXII.
En nuestro modelo, comprobamos que las temperaturas medias globales siguen aumentando después de 2100 para los RCP4.5 y 6.0. En estos escenarios, la vegetación y zonas más aptas para los cultivos se desplazan hacia los polos y se reduce la superficie apta para algunos cultivos. Sitios ricos en cultivos y ecosistemas, como la cuenca del Amazonas, podrían volverse áridos.
Además, hemos estimado que el estrés térmico podría alcanzar niveles letales para los seres humanos en regiones tropicales que actualmente están muy pobladas. Estas zonas podrían volverse inhabitables. Incluso en los escenarios de alta reducción, descubrimos que el nivel del mar seguiría subiendo debido a la expansión y la mezcla de las aguas en los océanos que se están calentando.
Aunque nuestros resultados se basan en un solo modelo climático, se encuentran dentro del rango de las proyecciones de otros modelos y ayudan a revelar la magnitud potencial de la alteración del clima a escalas de tiempo más largas.
Para representar adecuadamente cómo podría ser un mundo con bajas reducciones y mucho calor en comparación con lo que hemos vivido hasta ahora, utilizamos nuestras proyecciones y diversas investigaciones para crear una serie de nueve imágenes que abarcan mil años (1500, 2020 y 2500 de la era moderna) en tres grandes regiones (el Amazonas, el Medio Oeste de Estados Unidos y el subcontinente indio). Las imágenes para el año 2500 se basan en las proyecciones RCP6.0 e incluyen versiones avanzadas pero reconocibles de las tecnologías actuales.
(Del idioma Catalán)