Question

un resumen de esto porfabor.


Les ciutats medievals (II).
El govern i l'economia
4.1 El govern ciutadà
En un principi, les ciutats depenien dels senyors laics
o eclesiàstics del lloc on s'assentaven.
Els abusos dels senyors van portar els burgesos a
reclamar el dret a governar-se a si mateixos. Per
a això van crear associacions, anomenades comu-
nes, que van lluitar per aconseguir dels senyors
o del rei una carta comunal o fur que en garantira
els drets i els permetera formar un govern auto-
nom.
Una vegada aconseguida la llibertat, el govern de
la ciutat va recaure en un consell comunal triat
pels ciutadans. Aquest s'ocupava de la recaptació
d'impostos i de l'aprovisionament i defensa de la
ciutat.
El consell delegava el poder executiu en magistrats,
anomenats alcaldes, jurats o burgmestres, que es
reunien en un edifici anomenat ajuntament. Promp-
te, aquests càrrecs van ser acaparats per les families
més riques i influents, i es va constituir així un patri-
ciat urbà.
4.2 Artesans i gremis
Els artesans de les ciutats treballaven en xicotets
tallers, situats en una casa usada al mateix temps
com a habitatge i botiga de venda dels productes
artesanals. Els del mateix ofici s'instal·laven al mateix
carrer, que en rebia el nom: sabaters, ganiveters, for-
ners, teixidors, argenters, etc.
S'organitzaven en gremis o associacions d'artesans
d'un mateix ofici. Els objectius del gremi eren dos:
controlar la producció per a evitar la competència,
regulant l'horari, les festes, els preus i la qualitat dels
productes; i protegir els membres, pagant quotes
per a ajudar els malalts i les viudes i els orfes dels
associats.
En cada gremi hi havia tres categories: mestre, ofi-
cial i aprenent
El mestre era l'amo del taller i dominava l'ofici. Per
a aconseguir aquesta categoria havia de passar un
examen consistent a elaborar una «obra mestra».
L'oficial rebia un sou pel seu treball. I l'aprenent no
cobrava i, mentre aprenia l'ofici, vivia i menjava a
casa del mestre.​

Answer 1

El govern i l'economia

El govern ciutadà En un principi, les ciutats depenien dels senyors laics o eclesiàstics del lloc on s'assentaven. Els abusos dels senyors van portar els burgesos a reclamar el dret a governar-se a si mateixos. Per a això van crear associacions, anomenades comu-nes, que van lluitar per aconseguir dels senyors o del rei una carta comunal o fur que en garantira els drets i els permetera formar un govern auto-nom.

Artesans i gremis

Els artesans de les ciutats treballaven en xicotets tallers, situats en una casa usada al mateix temps com a habitatge i botiga de venda dels productes artesanals.

El mestre era l'amo del taller i dominava l'ofici. I l'aprenent no cobrava i, mentre aprenia l'ofici, vivia i menjava a casa del mestre.