resumen libro la cara al vent de Rafael Vallbona
Respuestas a la pregunta
El llibre tracta d’uns nois, en Miki i en Robert, són uns nois del mateix poble que es coneixen de tota la vida. S’embarquen en una aventura fascinant, un dia avorrits a la terrassa del casino del poble, en Miki li proposa fer un viatge amb moto fins als Pirineus a en Robert, on es troben les seves novies, laLaura i la Neus. I així dons, el Robert que treballa al supermercat del poble per a poder pagar-se el curs vinen, agafa uns dies lliures que de primeres el amo de la botiga, en Cosme, no li deix agafar però encavat un company de feina, en Roger, li canvia la setmana de vacances.
Van preparar-ho tot, la moto, la motxilla amb quatre coses per menja i el sac de dormir. Van sortir ven de matí per apoder arribar al migdia a algun lloc per a dinar. El Robert, no li feia gaire gràcia però desprès un cop estava a la carretera li va semblar una bona idea. Mentre estava a la carretera, es donava conte de les coses tan boniques del paisatge i de la sensació de llibertat que tenia. A mig matí pararen en un bar d’aquells de carretera, la noia que estava escombrant l’entrada li va semblar una pobre noiaque li havia tocat de herència el bar de la família. Al Miki li va semblar una tonteria d’aquelles que tenia sempre. Va passar la resta del matí rumiant sobre aquesta noia i les seves possibilitats en la vida.
A migdia van parar en un restaurant, on en Robert encara amb la seva teoria de la noia de l’anterior bar, en va veure una altra aquesta li va semblar que tenia més possibilitats.
Per lanit, van parar en un bar a pendre alguna cosa, i es van posar a dormir en un paller d’allí a prop, on van sopar i dormir. A l’aixecar-se, van esmorzar i es van dirigir altre cop cap a la carretera. A mig matí van parar a fer un mos en una cafeteria d’un poble petit i muntanyós. Allí van conèixer a un parell d’avis que parlaven sobre un pantà que volien fer a prop d’allí, estaven molestos ja que siel posaven perdrien els conreus dels quals s’alimentaven.
Al migdia van trucar a les noies, i els hi van dir que estarien allí a la tarda. A la tarda ja eren a la casa rural. Al dia següent, van anar a visitar un poble proper, Jaca. A Jaca, hi havia una llibreteria, on van entrar i van xerrar una bona estona amb la dependenta, Lurdes, qui els hi va explicar moltes coses sobre aquest petit poblede muntanya que vivia del turisme. Els dies següents van visitar els pobles propers amb les noies.
El dia de marxada,van marxar aviat i a migdia ja eren dinant. Van parar en un bar, perquè començava a ploure. Van anar a dormir i a sopar a casa d’un amic d’universitat del Robert, en Carles. Pel matí, van sortir devalent d’hora per adelantar viatge i arribar tan aviat millor a casa. Però van fermoltes parades en diferents pobles, i també van dinar. Al capvespre, van trobar lloc en un racó d’un descampat, per passar-hi la nit. Al matí següent, van llevar-se i van marxar direcció cap a casa.
Al arribar, el Robert mentre el viatge havia reflexionat molt desprès de haver parlat amb la Lurdes i amb els seus amics i amb la Neus, i no tenia res clar sobre la seva vida i si seguiria en launiversitat estudiant Humanístiques per a ser escriptor o no estudiaria més. En canvi, el Miki tenia totes les idees clares sobre el que faria, recuperaria les assignatures pendents de econòmiques i seguiria estudiant.
Dies desprès va començar a tancar-se a casa i a deixar de veure als seus amics i a la Neus. Va començar a escriure notes sobre el viatge, les sensacions i les reflexions que havia fetdurant ell. Va deixar a la Neus, i aquell setembre no va anar a classes, ni durant el curs tampoc, ho va deixar. Quan ja tenia un plec de notes, ho va passar i va començar a redactar. La nova tardor ja tenia acabat el seu llibre i publicat. Va tornar a quedar amb els seus amics i va tornar amb la Neus.