Resumeix aquest text en no més de 150 mots. ( No incloguis cap exemple )
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
Pot semblar fora de lloc que sigui des d’unes pàgines dedicades a publicar opinions que un opinador a temps parcial es dediqui a discutir els excessos que es cometen a l’hora de demanar opinions i d’opinar. La meva preocupació és per allò que crec que és un abús, una desmesura i, en definitiva, un malbaratament d’energia intel·lectual -permetin-me el sarcasme- en l’actual sobreproducció d’opinions absolutament banals, desinformades i sense arguments. L’opinió entesa com l’expressió -o l’expansió- d’un gust subjectiu. En canvi, la manca d’informació va ser substituïda per la demanda d’una opinió que, en realitat, només podia ser donada a partir del prejudici.
Però, ¿què passa si l’opinió demanada és sobre qüestions de veritable rellevància social i només una gran competència tècnica permet tenir-ne un judici sòlid?.
En aquesta línia argumental, encara voldria fer un pas més cap als estudis d’opinió pública. En aquest cas, se suposa que la pregunta vol mesurar la xenofòbia.
Tot aquest debat sobre l’opinionitis és tractat d’una manera superba per Gregorio Luri a L’escola contra el món . L’autor sosté que l’escola ha contribuït molt a l’expansió d’aquest encaterinament per l’opinió. Sembla que s’ha confós el mètode socràtic amb demanar l’opinió. Luri, «Si l’opinió no està recolzada per arguments, fomentar-la és viciar el pensament crític».
L’opinió construïda sobre el sí o el no i sobre si s’està a favor o en contra, convertida en espectacle televisiu per veure qui la diu més grossa, emmascarada sota el pretext de la participació o fins i tot frívolament utilitzada en estudis suposadament científics, és un gran homenatge al pitjor relativisme.
Explicación: