Per què el valencià necessita les lleis de
normalització lingüística? Justifica la resposta
Respuestas a la pregunta
Explicación:CONCLUSIONS GENERALS
.- 1a. Trenta anys(25 en el text original) de la Llei d’Ús i Ensenyament, hora de fer-ne balanç.
Enguany es compleixen els 30 (25 en el text original) anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Més d'un quart de segle d’aplicació és un espai de temps que dóna prou perspectiva per a fer un balanç ponderat dels avanços aconseguits i dels objectius que no s’han complit.
.-2a. Recuperació de l’oficialitat i avanços en l’ús
. Pel cantó dels avanços, la Llei d’Ús i Ensenyament ha estat la primera llei que ha regulat i desplegat l’oficialitat que l’Estatut reconeixia a la llengua pròpia, després de quasi tres segles des de l’abolició del règim foral. Amb la pèrdua de l’oficialitat es perdia no sols el prestigi i l’ús institucional i formal. A més, la llengua quedava marginada de l’administració, de l’escola, de l’alta cultura i de tots els avantatges que portava la modernitat, que eren difosos i expressats en un altre idioma. La Llei d’ús, reprenent l’oficialitat, ha tornat a fer possible usar la llengua en tots aquests àmbits. Els progressos en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació, en la literatura o la cultura en general, impensables unes dècades abans, han estat en bona part possibles gràcies a aquesta Llei i també a l’esforç de molts valencians i valencianes.
.- 3a. La Llei d’Ús i Ensenyament no ha aconseguit gran part dels fins
que es proposava.
Podem afirmar que la Llei d’Ús ha permès des del punt de vista legal usar el valencià en quasi tots els àmbits de la vida i, sens dubte, en els oficials i institucionals. Ara bé, la qüestió fonamental és si, a més, ha fet possible i real aquest ús. Perquè la Llei mateixa es fixava com a “finalitat última” : “assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat”.
Des d’aquest objectiu declarat, podem dir que la Llei d’Ús no ha assolit molts dels seus fins:
1. No ha aconseguit “l’equiparació efectiva del valencià amb el castellà”.
2. La generalització de l’“ús normal” en la societat valenciana dista molt de ser una realitat.
3. En l’ensenyament, l’àmbit més regulat per aquesta Llei, el valencià té encara una posició ben llunyana de l’objectiu marcat.
4. Els successius governs no han aplicat la Llei a fons ni en la seua totalitat. Fins i tot l’han incomplida en bona part dels deures que fixava i dels compromisos que adquiria.
5. No ha posat fi al conflicte valencià entorn de la identitat i l’extensió de la llengua i, aïllant el valencià de la resta de la comunitat lingüística catalana, ha fet perdre inútilment esforços que s’haurien d’haver encaminat a l’ús i recursos d’altres territoris que hauríem pogut aprofitar.
6. La Llei ja naixia amb notables limitacions pel que fa a la seua ambició: en el nom i en la concepció renunciava a ser una llei de “normalització lingüística”, com les lleis anàlogues de les altres comunitats autònomes.
7. Feta fa 30 (25 en el text original) anys, la Llei no podia preveure els vertiginosos canvis socials i culturals del darrer quart de segle: immigració, societat de la comunicació, etc.
.- 4a. La Llei d’ús s’avalua amb l’Ús
. La Llei d’Ús s’ha d’avaluar amb l’ús. I, per tant: ha aconseguit el valencià d’ús normal i generalitzat? L’ha equiparat en drets i deures a l’altre idioma oficial? Ha servit per a afermar-nos com a poble conscient del seu passat i segur d’afrontar els reptes del futur? Només si les respostes són afirmatives podrem afirmar que és una llei plenament útil, democràtica i igualitària.
.- 5a. Un informe com a diagnòstic i 10 propostes en positiu
. En conseqüència de l’informe i de les conclusions, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià ofereix a la societat valenciana i als seus representants 10 propostes d’actuació factibles i aplicables per a poder respondre-hi en positiu. (Entre parèntesis s’indiquen, com a exemple de l’aplicabilitat, les lleis que, en altres comunitats autònomes de la nostra àrea lingüística, regulen l’aspecte en qüestió.)
PROPOSTES D’ACTUACIÓ
1. Llengua pròpia, llengua d’ús normal
Del marc legal sobre l'ús, la promoció i l'ensenyament, des de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ demanem avançar aprovant en el 2015 una futura Llei de Normalització Lingüística del Valencià, que establisca els mecanismes legals per garantir tots els nostres drets lingüístics sense permetre cap discriminació per raó de llengua; per fer “normal” la llengua pròpia del nostre País en tots els àmbits: social, econòmic, polític i cultural; i sobretot, per establir la cooperació amb la resta de l'àrea lingüística de la llengua catalana; i per aplicar la jurisprudència sobre la unitat lingüística i recollir, juntament amb el nom usat en l’Estatut, valencià, el de català, normal com a denominació acadèmica, internacional i general a la nostra àrea lingüística.