Necessito la història de Catalunya. Resumit.
En idioma Català.
Si no me entendieron la pregunta fue: Necesito la historia de Cataluña. Resumido. En idioma Catalán.
Respuestas a la pregunta
Història de Catalunya, el principi d'una nació.
Després de la conquesta dels àrabs sobre el regne visigot al segle VIII D.C. va conduir a un procés d'expansió musulmana per tota la península ibèrica que donaria lloc al procés de formació del famós Al-Andalus.
Carlemany, rei franc des del 768 fins al 814 (any en què va morir), amb la intenció d'evitar l'expansió dels àrabs cap a territori gal, va crear el que coneixem com la marca hispana, que era un territori-estat amb autonomia pròpia , tant civil com militar governat per comtes no només francs, ja que aquests eren triats sota criteris bel·ligerants i disciplinaris.
Els francs conquereixen Girona i Barcelona sent en aquest últim comtat, la frontera amb la marca andalusí i al principi del segle IX, la marca hispana és dividida en cinc comtats: Barcelona, Girona, Empúries, Roselló i Urgell.
A la fi del segle IX, Guifré El Pilós, es fa comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, sent el dotzè comte de Barcelona sota vassallatge dels francs i el primer a donar una autonomia completa (la marca hispana no estava administrada pels comtes i una vegada que aquesta es va escindir, tampoc) al que en un futur proper, seria el naixement de Catalunya. És per això que és considerat el fundador de Catalunya.
Els reis francs, en veure com "peces" segures i fidels dels comtats que feien frontera amb la Marca Andalusí, van començar a preocupar-se més per altres menesters, oblidant els deures que tenien envers els seus vassalls i no sempre complien els acords que aquests tenien.
Els conflictes no van trigar a manifestar-se ia mitjan el segle X, Borell II, comte de Barcelona, Urgell, Osona i Girona, cansat de retre vassallatge a uns reis que no complien els seus pactes, es va autodenominar rei dels comtats que ell governada, creant-se així el naixement polític de Catalunya.
El regnat de Borell II, com era d'esperar no va durar gaire, ja que els pocs comtes que li rendien vassallatge, volien una autonomia civil com la dels seus homòlegs.
Borell II va intentar usar la diplomàcia amb les dues grans potències veïnes, Al-Andalusi i els francs, encara que sense molt bons resultats, ja que a la fi del segle X, Barcelona va ser arrasada pels musulmans.
Entre el segle X i XI Abat Oliva, per tal d'evitar conflictes interns armats de caràcter feudal, crea unes assemblees que juntament amb el moviment de Pau i Treva, són el precursor de les Corts Catalanes i del famós "Codi dels Usatges" o castellanitzat com "codi de les usanzas", primer text legislatiu català, compilat per Ramon Berenguer i i usat com a referent legislatiu sobre Catalunya com a autonomia pròpia.
Al segle XII, Ramon Berenguer IV, per qüestions polítiques, es casa amb la princesa Peronella, filla única de Ramir II Rei d'Aragó.
Fruit d'aquest matrimoni, els comtes de Barcelona passen a ser reis d'Aragó i per tant, es forma la corona d'Aragó, formant-se així dues terres en un sol regne. Catalunya i Aragó = Corona d'Aragó.
Cada terra amb autonomia pròpia tant civil com militar. Així doncs, els reis catalans que formen part de la corona d'Aragó, van començar a regnar amb més contundència i responsabilitat, sobretot després de la formació de les grans institucions polítiques i socials pròpies de la nació catalana: les Corts Catalanes, La Generalitat i el Consell Municipal.
Després de la mort de Martí l'Humà, en no deixar desdendencia, la dinastia aragonesa i catalana, pren un nou rumb. Els senyors trien doncs a Ferran d'Antequera, que uneix dinàsticament els regnes peninsulars.
Només els uneix dinàsticament perquè Catalunya i Aragó segueixen sent territoris independents.
Durant el segle XVI i prinipios de la XVII, a Catalunya comença una etapa de decadència, autoritarisme i corrupció en les diverses institucions polítiques catalanes, on els virreis en absència dels reis, tractaven els assumptes d'estat amb ineficàcia i ineptitud, el que va portar a 1 procés de desigualtat i decadència que va debilitar considerablement al poble català.
Fruit de la decadència i ineptitud dels comtes de Catalunya així com dels seus virreis, Felip V (Felip IV, estava en guerra amb França i sobre ell, tenia com a mà dreta al Comte Duc d'Olivares), va aprofitar per unificar sota el poder de l'espasa (conquesta militar) els diferents regnes de la península ibèrica. En 1715 neix així Espanya com a país i no només com a territori peninsular i per tant, desapareix la Corona d'Aragó i els seus regnes, Aragó i Catalunya deixen de ser independents, acabant amb la sobirania de tots dos pobles i per tant amb la seva independència.
Conseqüència d'això, Catalunya igual que Aragó, deixen de ser un país independent.