Català, pregunta formulada por jackyvalenzuela28, hace 8 meses

Explica los mecanismos de cohesión que hay en el siguiente texto. EL MIEDO Una mañana nos regalaron un conejo de indias, Llegó a casa enjaulado. Al mediodía le abrí la puerta de la jaula. Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado, jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad

Respuestas a la pregunta

Contestado por 06mgarcia46

Respuesta:

La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Amb una tradició hereva de nombroses influències culturals, la difusió musical de la litúrgia romana realitzada a Ripoll, Sant Cugat, Barcelona o Vic va propiciar una notació musical pròpia catalana. El Cant de la Sibil·la és un dels llegats musicals més destacats del patrimoni medieval català. Al segle xi es va començar a fer música polifònica, combinant diverses veus. Es va consolidar gràcies als lligams de Ripoll amb els monestirs francesos. Un dels documents més valuosos que es conserva és el Llibre Vermell de Montserrat, l'únic testimoni de les danses sagrades a Europa. Els poetes de l'edat medieval eren els trobadors, que escrivien en provençal, i els encarregats d'interpretar aquestes composicions eren els joglars.

Més endavant, durant el Renaixement, els compositors Lluís del Milà, en l'àmbit instrumental, i Mateu Fletxa el Vell, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu, en el vocal, van ser els impulsors del Renaixement musical a Catalunya. Gèneres com el madrigal i les originals ensalades van triomfar com a formes vocals profanes. Si al Renaixement la música profana havia arribat a un punt àlgid, durant el barroc els canvis socials i polítics motiven que les figures dels mecenes pràcticament desapareguin. Els compositors es veuen abocats a escriure música religiosa. Autors com Joan Cererols o Joan Pau Pujol deixen un gran llegat.

Més endavant, el classicisme musical a Catalunya va estar marcat, primer, per la influència de la música vocal italiana i, després, pel simfonisme centreeuropeu. Formes com l'ària per a veu solista, les sonates per a piano i les simfonies són els trets més característics, com també l'ús de l'orquestra i el quartet de corda tal com els entenem actualment.

Al llarg del segle xix destaca l'aportació de tres compositors catalans. Ferran Sor va triomfar als escenaris de tot el món i va ser un gran pedagog de la guitarra. Josep Anselm Clavé va convertir la música en una eina d'educació de la classe obrera i va crear els cors claverians. Felip Pedrell va bregar per recuperar el patrimoni musical català. Poc després, el modernisme va donar una identitat sonora al país. Aquest moviment social i artístic de final del segle xix i principi del XX bevia de les fonts centreeuropees i va voler arribar a totes les capes socials. Un dels seus llegats és un dels edificis més emblemàtics de Catalunya: el Palau de la Música Catalana. Les convulsions socials, estètiques i polítiques del segle xx van marcar diverses generacions de músics catalans. Els centres artístics més importants d'Europa, principalment Viena i París, van esdevenir la referència dels compositors i intèrprets. El pols entre el corrent germànic i el francès van marcar la creació musical catalana abans i després del desastre de la Guerra Civil espanyola.

Contingut

1 Dels orígens a l'edat mitjana

2 La polifonia medieval

3 Renaixement

4 Barroc

5 Classicisme

6 Romanticisme

7 Modernisme

8 Segle XX

8.1 Compositors

8.1.1 Avantguardes

8.1.2 Música catalana contemporània