Enumera i sitúa cronològicament les etapes d'Al-Andalus. Quina va ser l'etapa de màxima esplendor? Durant quina etapa va perder més territoris? Per quin motiu ?
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
-La presència de l'islam a la península ibèrica a l'edat mitjana, establerta amb el nom d'Al-Andalus, es pot perioditzar en les següents etapes:
714-745. Invasió àrab de la península ibèrica sota el califat de Damasc.
711-756. Valiat d'al-Andalus
756-929. Emirat de Còrdova, després de la proclamació com a emir independent de l'omeya Abd al-Rahman I.
929-1031. Califat de Còrdova, a partir de l'califat proclamat per Abd al-Rahman III.
1031-1085. Període de les taifes, o regnes islàmics independents a A el-Andalus després de la fragmentació de l'califat cordovès.
1085-1144. Imperi almoràvit.
1144-1172. Segons regnes de taifes.
1172-1212. Imperi almohade.
1212-1238. Tercers regnes de taifes.
1238-1492. Regne nassarita de Granada.
-Abd al-Rahman III va declarar la independència religiosa i va proclamar el Califat de Còrdova, període de màxima esplendor andalusina.
-Després de la conquesta musulmana de la península ibèrica, a l'Àndalus es va integrar inicialment a la província nord-africana de l'Califat omeia. L'any 756 es va convertir en l'Emirat de Còrdova i posteriorment l'any 929 en el Califat de Còrdova, independent de l'califat abbàssida. Amb la dissolució de l'Califat de Còrdova en 1031, el territori es va dividir en els primers regnes de taifes, període a què va succeir l'etapa dels almoràvits, els segons regnes de taifes, l'etapa dels almohades i els tercers regnes de taifes. Amb l'avanç de la Reconquesta iniciada pels cristians de les muntanyes de nord peninsular, el nom d'al-Andalus es va anar adequant a l'minvant territori sota dominació musulmana, les fronteres van ser progressivament empeses cap al sud, fins a la presa de Granada pels Reis catòlics el 1492, que va posar fi a el poder islàmic a la península ibèrica, encara que la major part de la població musulmana va quedar a la península, uns convertint a el catolicisme i altres, amb creences més arrelades, van marxar als cims de Sierra Nevada fins a la seva definitiva expulsió.