Question

Després del terratrèmol
La Mariana, de nou anys, estava fent els deures de l’escola quan va sentir que el terra tremolava, i
va sentir una por immensa. La seva germana, Yara, de set anys, va començar a plorar i cridar quan
tot es va tornar fosc, i és que en dos minuts van patir tres terratrèmols. Era el 15 d’agost del 2007,
una mica després de les sis de la tarda, al centre-oest de Perú. La Mariana i la Yara viuen a San
Antonio de Salas, un poblat on viuen unes dues-centes famílies. Aquell dia van perdre les seves
cases i a hores d’ara només n’hi ha cinquanta de construïdes. La resta de famílies encara viuen
en tendes de plàstic, sense bany, ni cuina, ni llum. Però de mica en mica van solucionant els
problemes: van recuperar matalassos i mobles, les dones cuinen per a tota la comunitat, tenen un
dipòsit d’aigua i les noves llars es van aixecant amb material més resistent.
La Mariana i la Yara recorden perfectament què va passar, i les paraules que més repeteixen
són «por» i «foscor». «Era hivern i feia fred», diuen. La seva mare, Edite, reconeix que aquesta
angoixa no és exclusiva dels més petits. Ella també va patir, però havia d’encarregar-se de
les nenes i d’en Misael Aaron, que llavors tenia mesos, i va aconseguir unir-los a tots mentre
esperaven que passés el malson. El pare de la família, el Mariano, venia de treballar del seu
camp d’arròs quan va notar que la seva moto es movia massa. «Al principi pensava que no
funcionava bé, però quan vaig veure que era un terratrèmol vaig pensar: “ràpid cap a casa”. No
sé com vaig arribar sencer», explica.
Sovint recorden aquella tarda –tret del petit, que és el més feliç– i la recreen una vegada i una
altra, però tots tenen força per continuar endavant. «Hi havia molta pols, brutícia. Els nens
estaven espantats. Havíem de recuperar el màxim de coses possible... Els pares vam decidir que el
primer que havíem de reconstruir era l’escola, perquè els nens estiguessin ocupats i recuperessin
la normalitat al més aviat possible.» I així ho van fer, gràcies a l’ajuda d’una organització que va
arribar a San Antonio de Salas per ajudar a construir les cases. Es diu Esperança Sense Fronteres
i és de València, tot i que treballa a diferents parts del món. Les primeres setmanes després
del terratrèmol van passar gana, perquè moltes botigues es van buidar i fins i tot van apujar
els preus. Per això moltes organitzacions i també el Govern de Perú van preparar paquets de
menjar durant els primers mesos. L’Edite, que és qui s’encarregava de la cuina, és qui més recorda
aquells moments: «No hi havia res, buscàvem llet per al bebè; qualsevol cosa, perquè no teníem
res. Anàvem d’un lloc a un altre. Era desesperant.» Avui la situació és ben diferent i dóna goig
sentir la Yara després de dinar: «Moltes gràcies, he acabat amb la panxa plena.» L’Edite és ben
optimista; no perd el temps en queixes, sinó que treballa amb les seves veïnes. «El terratrèmol
ens ha unit», assegura, i és que les dones es van organitzar per cuinar en torns de tres en tres de
dilluns a divendres, amb grans olles, i així estalviaven temps i diners.
Un altre dia molt especial a Salas va ser la inauguració de les noves cases, a finals de gener. La
nit anterior van decorar entrada, portes i finestres per al gran moment, que consistia a trencar
una ampolla de xampany. Tenien pocs mobles, però encara es van salvar televisors i equips
de música, com va passar a la casa de la Mariana i la Yara, que estaven ben rialleres perquè ja
podien menjar a taula i veure la tele al sofà. Un cop més, va ser un exemple de com superar
les dificultats i continuar endavant, però encara queda molta feina per fer. Hi ha llocs de Salas
on encara no ha arribat el ciment i les famílies viuen totes juntes en una mena de tenda de
campanya. Treballen amb l’objectiu que a finals d’aquest any tothom tingui un sostre per
viure i així poder deixar enrere les incomoditats amb què viuen.

Cavall Fort, núm. 1107 (adaptació)

Nom Data

171326 _ 0001-0168.indd 58 71326 _ 0001-0168.indd 58 31/7/09 15:00:58 1/7/09 15:00:58

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 59
Comprensió lectora

1. Contesta:
• En quina data es va produir el terratrèmol?
• Quina estació era?
• Com t’expliques que puguin ser certes les dues respostes anteriors?
• Quant de temps va passar abans no van poder inaugurar les noves cases?
• Com es diu l’ONG que va ajudar-hi?
• Quin és l’edifici que va tenir més prioritat a l’hora de ser reconstruït?

2. Què feien aquestes persones quan va començar el terratrèmol?
La Mariana:
El seu pare:
3. Fes una descripció de com t’imagines que va quedar San Antonio de Salas després del
terratrèmol.

4. Explica per què l’Edite diu que el terratrèmol va unir la gent.

5. Encercla les paraules que serveixen per definir els sentiments de la gent de San Antonio
de Salas durant el terratrèmol. Si cal consulta el diccionari.

desesperació - impotència - cansament - terror - impunitat -

Answer 1

Respuesta:

1.

2007

Hivern

Diu que veia molt de fred i que era 15 d'agost, però com es troba a l'altre hemisferi, era hivern.

2 messos

ONG: Esperança sense fronteres

L'escola va ser la prioritat

2.

Mariana: el deures

Pare: venia de treballar en uns camps

Va quedar destruïda i tota derrumbada

4.

Perque es van ajudar entre ells els veïns, fent torns per cuinar.

5.

Desesperació: el no saber que fer, entrar en un estat de por i angoixa

Impotència: manca de capacitat per fer alguna cosa

Cansament: fatiga

Terror: por extrema, que produeix temblors

Impunitat: exempció de castig

Esta todo