Descriu les partícules fonamentals constituents de l’àtom.
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
L'àtom és la unitat constituent més petita de la matèria que té les propietats d'un element químic. [1] Cada sòlid, líquid, gas i plasma es compon d'àtoms neutres o ionitzats. Els àtoms són microscòpics; les mides típics són al voltant de 100 pm (deu mil milionèsima part d'un metre). [2] No obstant això, els àtoms no tenen límits ben definits i hi ha diferents formes de definir la seva grandària que donen valors diferents però propers. Els àtoms són prou petits perquè la física clàssica doni resultats notablement incorrectes. A través del desenvolupament de la física, els models atòmics han incorporat principis quàntics per explicar i predir millor el seu comportament. El terme prové de el llatí atŏmus, calc de el grec ἄτομον (átomon) <ἄτομος, unió de α (a, que significa «sense»), i τόμος (toms, «secció»), que literalment és «que no es pot tallar, indivisible », [3] i va ser el nom que es diu els va donar Demòcrit d'Abdera, deixeble de Leucip, a les partícules que ell concebia com les de menor grandària possible. [4]
Cada àtom es compon d'un nucli i un o més electrons units a l'nucli. El nucli està compost d'un o més protons i típicament un nombre similar de neutrons. Els protons i els neutrons són anomenats nucleons. Més de el 99,94% de la massa de l'àtom està en el nucli. Els protons tenen una càrrega elèctrica positiva, els electrons tenen una càrrega elèctrica negativa i els neutrons tenen ambdues càrregues elèctriques, de manera que són neutres. Si el nombre de protons i electrons són iguals, aquest àtom és elèctricament neutre. Si un àtom té més o menys electrons que protons, llavors té una càrrega global negativa o positiva, respectivament, i es denomina ió (anió si és negativa i catió si és positiva).
Els electrons d'un àtom són atrets pels protons en un nucli atòmic per la força electromagnètica.
Explicación:
El átomo es la unidad constituyente más pequeña de la materia que tiene las propiedades de un elemento químico.[1] Cada sólido, líquido, gas y plasma se compone de átomos neutros o ionizados. Los átomos son microscópicos; los tamaños típicos son alrededor de 100 pm (diez mil millonésima parte de un metro).[2] No obstante, los átomos no tienen límites bien definidos y hay diferentes formas de definir su tamaño que dan valores diferentes pero cercanos. Los átomos son lo suficientemente pequeños para que la física clásica dé resultados notablemente incorrectos. A través del desarrollo de la física, los modelos atómicos han incorporado principios cuánticos para explicar y predecir mejor su comportamiento. El término proviene del latín atŏmus, calco del griego ἄτομον (átomon) < ἄτομος, unión de α (a, que significa «sin»), y τόμος (tómos, «sección»), que literalmente es «que no se puede cortar, indivisible»,y fue el nombre que se dice les dio Demócrito de Abdera, discípulo de Leucipo de Mileto, a las partículas que él concebía como las de menor tamaño posible.
Cada átomo se compone de un núcleo y uno o más electrones unidos al núcleo. El núcleo está compuesto de uno o más protones y típicamente un número similar de neutrones.