Alguien me puede decir un poema del libro corrents freds a l'horitzó de Alfons navarret i xapa. Por favor
:3
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
La mar se'n va, i d'on vendrà mai ho sabré,
sura i s'esfonsa, esbarrejada entre fred i calent,
profunda, fosca, clara o transparent.
Les ones van, les ones venen colpejant
ritme marí, sonada marinera de corrents,
compàs de l'aigua quan les toca el vent, un ball del temps
La mar pot ser un camí ample, una paret,
un llaç o un nus, depèn de com ho miris diferent,
verger o tal vegada un desert on jo em perd.
Neix dins el cap i viu a un paper,
cançó de la mar, un far a ses meues mans.
Cap a la mar, somiada a un paper
dibuix les ones amb tinta blava.
La mar se'n va, i d'on vendrà mai ho sabré,
sura i s'esfonsa, esbarrejada entre fred i calent,
profunda, fosca, clara o transparent.
És la quietud, és el silenci, és la remor,
és la tempesta, és l'aigua que ens abraça, un món mullat,
i l'horitzó un altre lloc d'on neixerà l'inspiració.
Explicación: