Alguien me lo responde -w-
Fes el recompte sil·làbic d'aquests sis versos de Joan Maragall. Tingues en compte que hi ha algunes sinalefes:
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Respuestas a la pregunta
Respuesta:
ehhhh yes yes
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no, ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua
Explicación:
Topando de cabeza en una y otra cepa,
avanzando maquinalmente por el camino del agua,
se viene la vaca sola. Es ciega.
De un tiro de piedra lanzado con demasiada traza,
el muchacho vació un ojo, y en el otro
se le ha puesto un tel: la vaca es ciega.
Viene a abrevar en la fuente como antes solía,
mas no con el firme puesto otras veces
ni con sus compañeras, no, viene sola.
Sus compañeras, por los riscos, por las comas,
por el silencio de los prados y en la ribera,
hacen sonar el cencerro, mientras pastan
la hierba fresca al azar ... Ella caería.
Topa de morro en la afilada pica
y retrocede afrontada ... Pero vuelve,
y baja la cabeza al agua, y bebe calmosa.
Bebe poco, sin mucha siete. después levanta
el cielo, enorme, la embanyada testa
con un gran gesto trágico; parpadea
sobre las muertas muñecas y vuelve
huérfano de luz bajo el sol que quema,
vacilante por los caminos inolvidables,
blandiendo llànguidament la larga cola.
JAJJJAA NU ZE,perdon :,(